«Guarda't d’importunar res. Ni la realitat ni la naturalesa ni les coses ni res. No interfereixis mai, no molestis gens.»
Si escric això vol dir que poc o molt, abans havia conegut aquesta realitat transfigurada en tota la seva esplendor i, perquè era bella, ni amb una sola paraula la puc importunar. Com menys la importuni més la seré i ella serà jo, perquè ocuparà el buit que li hauré preparat. Arribarà que m’hi fondré. Si no la importuno, l’energia que hauria utilitzat per a fer-ho es quedarà dintre meu com una flama d'amor per a ella i no escaparà.
«No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada