L'amor de Jesús no és el d’una relació amorosa com la nostra perquè l'amor, en ell, és l’estat pur del seu ser. En realitat, Jesús no «estima»: «és» l’amor mateix. Desapareix com a Jesús per a ser només amor.
Per estimar, nosaltres necessitem algú o alguna cosa amb qui creem una relació i uns ponts. Però l'amor de Jesús és la seva mateixa manera de ser, no ha de crear res, sempre l'és. No pot deixar de ser-ho. No és que sigui especialment amorós amb nosaltres o amb Pere o amb Joan, simplement és amor. Per això la seva irradiació encara ens abraça. Jesús, amb estar on sigui, com sigui i amb qui sigui, ja en té prou. Per a ell, és el mateix anar sol que parlant o menjant amb algun amic. Ni en la mort, el seu amor no s'alteraria.
Quan el grec, per parlar de les coses que passen, diu «les coses que estimen de passar» (vegeu aquí) vol dir això. Jesús no va passar, va estimar de passar per nosaltres perquè era amor i ens va donar a entendre que les coses que passen són ell mateix, són coses d'amor.
És com quan som a prop d’una flor i ens arriba el seu perfum. La flor no l’exhala només per a nosaltres. Si mai no passa ningú, el perfum continuarà.
El salm diu: «Res no s’escapa a la seva escalfor.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada