Com em podria molestar el soroll d’un dos cavalls blau? Com? Si m'hi posés en contra, sí que m'assetjaria. Si tingués l'actitud que m’ha de pertorbar, efectivament, em pertorbaria.
Però si ho accepto, si deixo que esdevingui sense cap reacció per part meva, llavors potser fins i tot en gaudiré. Ben mirat, té la seva melodia, la seva pròpia música. Potser no l'havia sentida abans, però això no vol dir que no la tingui. La té si m’oblido del que penso i només sento el batec remuguejant del motor, si l’escolto i no el comparo amb el d'altres cotxes. Simplement sento la seva cançó. D'entrada em podia semblar un soroll caòtic, però això també forma part de les configuracions artificials afegides a la meva ment. Si no en faig cas i em relaxo, tard o d'hora les coses encaixaran en la totalitat harmònica de la qual forma part aquest brogit que es converteix en una tonada. Tant, que molt fàcilment podria deixar anar els braços i fer-los ballar, amb el sostre descapotat, al so d'aquesta melodia. Dependria de mi. Res no pertorba, llevat que pensi que pertorba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada