Com jo faig avui

Tudó

Jo pensava: «A la meitat de la vida me n'he d'anar, em veig a les portes del país dels morts privat dels anys que em quedaven.» Pensava: «Ja no veuré el Senyor en aquesta vida, no contemplaré ningú més dels habitants del món.»

S'emporten lluny de mi la meva cabana com una tenda de pastors. Vaig enrotllar com un teixidor la meva vida i ara Déu en talla l'ordit.

Xerrotejant com l'oreneta, parrupant com un tudó, se'm consumeixen els ulls mirant al cel. Senyor, estic atrapat, sigueu el meu fiador!

Però tot d'una heu deturat la meva vida de caure a la fossa dels morts, perquè llenceu rere vostre tots els meus pecats. La desfeta no us donaria gràcies, no us lloaria la terra dels morts i els qui s'hi enfonsen no esperen la vostra fidelitat. Els vius som els qui us donem gràcies, com jo ho faig avui. Els pares fan conèixer als fills la vostra lleialtat. Senyor, veniu a salvar-nos, i farem ressonar les arpes cada dia de la nostra vida.

Fragment del capítol trenta-vuit del Llibre del profeta Isaïes.