La Moreneta
Del whatsapp d'un mòbil.
Una ofrena pot ser només un ritual quan li dediquem alguna cosa que no és nostra, però també pot ser autèntica si oferim quelcom que veritablement ens pertany. Un ritual és una manera d’escapar d'allò que és autèntic perquè ¿com podríem oferir realment alguna cosa si no fos nostra, si prèviament no la tinguéssim?
Podem sacrificar vaques, anyells, terres o diners, però ben mirat res d'això ens pertany. Fer-ho seria com robar en nom de la mateixa ofrena.
Comencem, doncs, per esbrinar què és nostre.
«Què ens pertany» és una pregunta difícil, perquè en el fons res no sembla pertànyer-nos autènticament, tot i que encara podríem dir: «Puc oferir-me a mi mateix». Però fins i tot això seria fals perquè realment, jo tampoc em pertanyo del tot a mi mateix. Soc responsable de la meva existència? La resposta seria: parcialment.
Però una ofrena parcial fins i tot matemàticament aniria equivocada. Seria una circumferència incompleta i una circumferència només ho és quan està sencera i tancada. No podem dir-ne circumferència d’un quart de circumferència perquè no ho és. Com podríem oferir alguna cosa del tot i, al mateix temps, parcialment? És impossible. Podríem estimar algú parcialment? O estimem del tot o no estimem. No hi ha graus en l'amor. O n'hi ha o no n'hi ha.
Oferir és un acte complet per si mateix. Podem renunciar-hi o entregar-nos-hi, però no podem dir: «Només una mica». Un lliurament parcial voldria dir que nosaltres, poc o molt, encara som els amos de la situació i que en qualsevol moment la podem reconsiderar. La part que hem salvaguardat ens pot fer rectificar en qualsevol moment i en l'entrega total que demana una ofrena d'amor res no se salvaguarda, res no es reté i no podem retrocedir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada