Hi ha quatre moments que donen corda al meu rellotge. El dia s’acaba després de la quarta despressurització que es realitza entre aquestes etapes.
En tots quatre moments, la porta del carrer fa de marca d'un abans i d'un després. Té un amortidor que la manté molt agafada al marc, i per això cal donar un cop de força per obrir-la. Aquests instants fan que involuntàriament es miri amb fixació el vidre del plafó que mentre gira reflecteix, després del nostre rostre, el carrer amb la botiga.
«—On vas?, d’on vens?» ens preguntem la valenciana i jo cada vegada que entro o surto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada