«Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor»
Què caldria per adquirir aquesta saviesa? Com seria? No seria una saviesa qualsevol sinó exclusiva del cor, neta de tota la resta i pura.
«Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor.»
Però no a comptar-los aritmèticament, sinó a considerar-los com un temps especial, propi i exclusiu, a contemplar el minut que fuig volant o que triga anys a passar com l’instant lluminós d’aquell mateix i únic moment, a veure que les nostres aspiracions són plaents, que els nostres actes s'hi inclouen i que totes les nostres paraules pensades, escrites, dites, sentides o llegides són viaranys de les seves. Sense aquesta operació, sense aquest «aprendre a comptar» mai no tindríem saviesa de cap mena.
«Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor»
Els alumnes li demanen al mestre que els exerciti a calcular amb precisió el temps de la veritat, sense que se separi gens del seu. Els alumnes volen adquirir una saviesa especial que no tenen. Els alumnes saben que per adquirir la saviesa del cor cal fer-se deixeble de qui la té i entregar-s’hi, cal aprendre a calcular i a ser especialment conscients del temps que es pren la trigança fins que no arriba la sacietat.
Aquest mateix salm 69, a les acaballes, diu: «Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada