La gent passejava com si res pel carrer de Llobet fins que de sobte se sentiren uns xisclets agudíssims, uns esgarips desesperats de dolor intens que feren aturar tothom més o menys esglaiat.
Vaig veure com marxava una furgoneta i, a terra, la marca encara fumejant que, a més dels crits inarticulats, aguts i penetrants, havien deixat els pneumàtics quan feien la maniobra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada