El nom d'aquesta entrada és prou suggerent i no caldria dir res més. Podria ser el títol d'una novel·la negra. Què podria contenir aquest dipòsit, què hi deu haver? Jo, que visc a prop, l'imagino guardant les històries dels veïns. Una mena de traster sentimental molt més gran que tots els del barri. En realitat havia estat un dipòsit d'aigua protegit interiorment amb rajoles de ceràmica.
Aquí podeu veure un resum de la història de la restauració que es va fer l'any 2018 i que posteriorment es va omplir amb sorra.
Posant-vos dempeus damunt del fonell que fa de tapa al carrer, alguna vegada, cap a les dotze, podreu veure com el cel del carrer de la Creu Coberta es desploma així:
Etiqueta «Dois»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada