Portetes

Vàlvula d’aire de pneumàtic o obús de vàlvula curta.

      

En tinc un munt. Les guardo dins la closca buida del fruit d’un arbre que sembla un cofre. Les recullo d’un garatge on arreglen rodes punxades les vint-i-quatre hores del dia. Quan vaig veure la primera feia poc que havíem arribat al barri. Som en un lloc, vaig pensar, on s’obren portes. Ja era hora! Semblava que havia trobat una petita joia. Em vaig girar per si algú m’havia vist collir-la. Arribant a casa la vaig contemplar. Vaig deduir que, pel pistó amb molla, seria alguna mena de vàlvula. Vaig buscar al diccionari. «Peça que, situada en una obertura de pas d'un fluid, en permet o n'interromp el pas tancant o obrint l'obertura gràcies a un mecanisme, a variacions de pressió, etc. Ve del llatí valvŭla, ‘porteta’». Valvulines, portetes que s’obrien en mi com el cofre dels Reis. Les meves vàlvules. Això també està clar.