Però ara alegreu-vos-en

Estic cansat. No trobo ningú que em faci cas.
Tampoc tinc esperança. Sl 142

Imaginem que algú exclama “Però ara” en el sentit que a partir d’aquell moment les coses canviaran i que allò que il·lumina l'ànima d'amagat predominarà i no estarà més a les fosques. Aquest personatge ho voldrà capgirar tot, dirà que ja n'hi ha prou, farà l’auca del món del revés, perquè porta massa temps compungit.

Això no hi ha qui ho aguanti, continuarà dient. Ha de venir una ventada forta que ens confongui amb els núvols del tot. Algun dia, d’alguna manera, les coses s'han d'aclarir. No pot ser que sempre siguin així. Per això ple d'ira clamarà: “Però ara, ara sí, ara veureu, perquè ara és l’hora de la victòria”. 

Pensem, en primer lloc, que aquest personatge està parlant amb algú i, en segon lloc, des d'un “ara”. Qui és aquest algú i què entenem quan diem ara? On és “ara”? Com es manifesta? No en podem parlar ni tan sols pensar-ho perquè si ho fem ja haurà passat. En una línia de deu centímetres de temps hi ha moltíssims ara, infinits. Quan diem ara, doncs, ens referim a aquest infinit, que és com dir sempre. “Sempre” és una quantitat infinita d'“ares”.

Ara no és un instant aïllat d'aquesta immensitat. Ara, és dins seu a cada moment, en forma part. “Sempre” és la substància de l'ara. Per això no el podem pensar. Potser perquè som dintre seu i en formem part i no podem saber res d'aquest tot. Només aconseguim dir que, de ser-hi, hi és. 

De ser-hi, doncs, hi és la gran presència d'algú que es dona en l'ara d'aquest “Però ara” del cant. Molts l'han conegut i en donen testimoni amb molta alegria.

El cant de l’Apocalipsi:

Gràcies, Senyor, Déu de l'univers, que sou i éreu, perquè heu pres el vostre gran poder i heu instaurat el vostre regne. Les nacions estaven furioses, però ara ha arribat el vostre dia, l'hora de judicar els morts, l'hora de recompensar els vostres servents els profetes, el poble sant i tots els qui han reverenciat el vostre nom, grans o petits, l'hora de destruir els destructors. 

Ara és l'hora de la victòria del nostre Déu, l'hora del seu poder i del seu regne, i el seu Messies ja governa, perquè l'acusador dels nostres germans, que els acusava nit i dia davant Déu, ha estat expulsat. Ells l'han vençut per la sang de l'Anyell i pel testimoni del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort. Alegreu-vos-en, cel i tots els qui hi habiteu.