L'èxtasi no està subjecte al pensament dualista, és lliure de qualsevol noció d'ubicació, d’espai o de temps. Només l'assoleix qui està fermament i plenament establert en la consciència. Aquest estat és ple de la felicitat pura que ve de la unitat que s'estableix en aquells moments amb l'univers.
En la contemplació de la realitat d’aquesta naturalesa reconeguda per nosaltres i que conté tot l'univers, arribem a l'esfera més elevada. Aquí, qui podria ser adorat? Qui podria sentir-se satisfet amb qualsevol adoració? Aquesta és la condició reconeguda com a suprema.
Hi ha molts tipus d'èxtasi. Potser tants com persones. Però en l'èxtasi tots som iguals, tot hi som cridats i mirats pel mateix ull, tots som la seva mateixa mirada. Un èxtasi va ser el nostre principi. Un èxtasi serà el final.
L'èxtasi, contradient la seva etimologia (ex-stare), només és interior. “Íntasi” seria un nom més apropiat, perquè coses com aquesta només poden passar en un interior immens i blindat. L'èxtasi és la il·luminació i una llarga contemplació d'un interior nostre lluminós que desconeixíem i que mai no havia deixat de convidar-nos a ser habitants seus.
Només quedem tu i jo, tota la resta no existeix, diem en èxtasi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada