L'èxtasi no està subjecte al pensament dualista, és lliure de qualsevol noció d'ubicació, d’espai o de temps. Només l'assoleix qui està fermament i plenament establert n la consciència. Aquest estat és ple de felicitat pura que ve de la unitat que s'estableix amb l'univers.
En la contemplació de la realitat d’aquesta naturalesa reconeguda per nosaltres i que conté tot l'univers, arribem a l'esfera més elevada. Aquí, qui podria ser adorat? Qui podria sentir-se satisfet amb qualsevol adoració? Aquesta és la condició reconeguda com a suprema.
Hi ha molts tipus d'èxtasi. Potser tants com persones. Però en l'èxtasi tots som iguals, tot hi som cridats i mirats pel mateix ull, tots som la seva mateixa mirada. Un èxtasi va ser el nostre principi. Un èxtasi serà el final.
L'èxtasi, contradient la seva etimologia (ex-stare), només és interior. “Íntasi” seria un nom més apropiat, perquè coses com aquesta només poden passar en un interior immens i blindat. L'èxtasi és la il·luminació i una llarga contemplació d'un interior nostre lluminós que desconeixíem i que mai no havia deixat de convidar-nos a ser habitants seus.
Només quedem tu i jo, tota la resta no existeix, diem en èxtasi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada