Quan la calor del dia és més forta, m'assec a una ombra del carrer de Tarragona. És el costum, faci fred o calor.
A un pam davant del banc, a la mateixa vorera, hi ha un doble carril per a bicicletes, patins de línia, monopatins i patinets. Més enllà hi ha una parada de biciclestes de lloguer i després la boca de sortida de l'aparcament soterrat. Fins que no s'acaba la vorera, encara hi ha una parada d'autobusos.
A l'estret voral central que fa de separació del carrer hi ha una filera d'àlbers amb les formes recremades de tanta llum. Fan de mur que pren l'atenció per fer que desaparegui el trànsit i tota la resta. Finalment, seran els arbres que, ells també, desapareixeran. L'espai quedarà net i buit de tot. Els ulls absorts miraran sense veure. Només veuran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada