—Què en penso de la teva lletra? No he intentat interpretar-la, ni estudiar-la, ni l'he comparada amb cap altre tipus de lletra. És senzillament la teva.
Com teus son els ulls que tens, ells llavis que tens, el plec que se't forma a les galtes, el teu cabell, la veu que tens, com cantes, els gestos que fas quan expliques situacions còmiques. Els pensaments que tens, les coses que escrius, els teus gustos, la manera que tens de tractar la gent, les teves opinions, els petons que fas, les teves abraçades, els dolors que pateixes, les teves depres i petites manies, la manera que tens de riure.
La teva historia, el teu passat, els records que tens, els teus sentiments i afectes, els teus amors, les creences teves... tot el que és teu i tot el que m'arriba del que tu ets.
De tot voldria tenir-ne la imatge formada dintre meu, voldria tenir-ho ben gravat, no per a pensar-ne res, ni per a opinar-ne, sinó com una manera de tenir-te present, de que estiguis en el meu interior i d'estimar-te.
Durant la nit, mentre intentava dormir, he pensat en Jesús. Ell ho té molt més fàcil que jo. Ell, per a estimar-te, només ha de fer un truc a la porta i quan li obres, ... plop!, Jesús entra tot ell a dintre teu, i tu entres tot sencer en el seu interior. I té! Ja et té a tot tu i t'estima de debò. Em sembla que Jesús no es fixa massa en com és ni la teva lletra, ni la teva mirada nua, ni els llavis, ni en res...
Tots aquests detalls els deixa per a mi que no sé fer-ho d'una altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada