Aigua corrent mai mata la gent

Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi ningú no em coneix, el meu poble m'ignora, diu el Senyor. Is 1.

Sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes i després podreu discutir amb mi, diu el Senyor. Is 1.

De clam ve reclam i després ve reclamació i després ve algú que un dia va anar a reclamar a una oficina alguna cosa injusta per la qual li semblava que mai no havia esta prou rescabalada.

Aquesta injustícia era per a ella més que una ferida sagnant i malgrat els esforços, les seves paraules sempre feien olor de reclamació, sempre deien: «Com és que ningú veu el meu dolor? Amb qui puc parlar de la meva pena? Qui escoltarà la meva soledat? Qui omplirà tanta buidor?»

Les reclamacions semblen veus que surten de les codolles fondes d'un riu quan es buiden. Per això és tan important que els vasos de terrissa que som, siguin comunicants. A quin toll li cal aigua? Un gorg fa una reclamació: si l'he sentida puc fer-me el sord?

Un gorg buit no té sentit. Es converteix en un bassal que es va assecant i trenca el curs del riu fins que s'extingueix la vida de la llera perquè l'aigua corrent no mata. Sosteniu, diu el profeta, sosteniu.