divendres, 14 de juny del 2019

Com aquestes

Al marc d'un mirall enganxat a un mur del carrer de Ceuta pintat amb el vermell de les zones d'alerta dels carrers, hi ha escrit amb tinta blava: «Guapa com aquestes».
Aquestes són les vacil·lacions, les oscil·lacions i els balanceigs de la mirada desconcertada fins que no descobreix el trompe-l'oeil: «Ah, és un mirall enganxat».
La notícia, però, és que abans no sabíem que aquests vols que fa la mirada fins que no s'adona del joc, poguessin ser tan grans i bonics de contemplar.
Sóc jo passant? És una finestra? És un paper? És un forat que travessa la paret? On són realment els plàtans que s'hi veuen? S'hi veu el cel? Com és que no t'hi veig?

4 comentaris:

  1. Angela14 de juny del 2019, a les 16:00

    Soc al teu costat, entre la paret pintada de vermell i els plàtans que s'emmirallen

    ResponElimina
  2. Angela15 de juny del 2019, a les 5:25

    Una noia que passava pel carrer de Ceuta es va emmirallar. El mirall li va dir: "Guapa como estas". Ella va entendre: "Guapa, ¿cómo estás?"

    ResponElimina
  3. Angela17 de juny del 2019, a les 1:21

    Un altre dia va ser Barcelona. La ciutat es va veure emmirallada i, tota cofoia, va llegir: ¡Guapa como estás...!

    ResponElimina
  4. Angela18 de juny del 2019, a les 9:41

    I de sobte, no hi havia cap mirall enganxat al mur del carrer de Ceuta pintat de vermell, ja ningú no es podrà emmirallar, ni Barcelona, ni les noies que passen, ni tu, ni jo...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)