Senyor, doneu-me prou lentitud per trobar les paraules justes
que hauran de dir allò que acabaré dient a qui les diré.
Allargueu els seus silencis fins que trobi la millor.
Allargueu-los fins a la desesperació si cal.
Que la demora faci que allò que diré
quedi net de tota inexactitud,
que la tardança sigui
prou llarga,
amen.
I a mi, Senyor, doneu-me
ResponEliminael do de comprendre les emocions
i els sentiments externs que permetin
d'identificar-me amb la persona que em parla
M'agrada molt la poesia-pregària, el ritme i la disposició esglaonada, però sobre tot el que diu. Si un dia publiqués un llibre (no serà el cas) triaria aquests versos per posar-los citats a la primera pàgina, com solen fer els qui publiquen llibres. Molt bé també la pregària de l'Àngela. Gràcies!
ResponElimina"Allargueu els seus silencis (els de les paraules!) fins que trobi la millor" que bonic!
Donant-li voltes, pensava que tot sovint no esperes paraules de resposta quan fas confidències a l'amic. No esperes paraules d'ajuda per a resoldre els problemes que li expliques, no esperes paraules de consol per a les teves tristeses, tampoc esperes resposta en confiar-li les teves alegries.
ResponEliminaQuè esperes, doncs?
Potser que l'amic senti la mateixa alegria, la mateixa tristesa o la mateixa preocupació que la que sents tu?
Com li passà a Jesús a Getsemaní, quan va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué:
ResponElimina--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
(Mt 26.36-46; Mc 14.32-42)