Hi faltes tu

El camí de la religió és el camí de l'amor, d'entrada perquè «allà» ningú lluita amb ningú. Allà el tot existeix per a tu i tu existeixes per al tot i això vol dir harmonia. Ningú no hi és, allà, per conquerir ningú. Com conqueriria una part a una altra si només hi ha tot?

        Des d'aquí es poden contemplar totes les situacions en la perspectiva que dóna la totalitat: surts del tot per tornar al tot, et dissols en ell i, mentrestant, mai deixes de formar-ne part. El respires i ell també, a cada moment, respira a través teu. La teva i la seva vida no estan separades, tu ets una onada del seu oceà.

        Quan entenem això s'obre en nosaltres de manera natural un espai meditació perquè l'evidència mateixa del fet ja ens relaxa. Ens desfem de les cuirasses que havíem creat per sentir-nos segurs. Ja no tenim por. La por desapareix i sorgeix l'estimació. Aquest estat d'amor ocorre en el buit. Si deixes que entri l’amor en el teu buit, l'amor hi florirà. L'amor és la flor del buit.

        Hi ha una manera de crear el buit en tu i al teu voltant perquè aquesta florida sigui possible, i és quan amb el teu treball i disciplina hauràs provocat la situació. Aleshores un dia la flor sorgeix espontàniament perquè no troba resistència i de cop i volta la llavor es converteix en flor. Hi ha un salt, una explosió.

        Però també hi ha una altra manera de crear amor i devoció. És quan estimes el tot tan profundament que trobes, veus i parles amb el teu estimat en totes les coses i situacions. En cada fulla, en la pedra més insignificant, en qualsevol carrer hi trobes la signatura de l'estimat. Ell és a tot arreu, Com podria no ser-hi, et dius, i et poses a ballar perquè no pots fer res més que celebrar el prodigi.

        Aleshores tot sembla estar disposat amb gran precisió per a l'esdeveniment —aquesta herba, aquella rajola, avui, ara, aquí, tu— i només cal que comencis la celebració. No hi falta res o, com diu la cançò «potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu». Celebra, doncs, gaudeix. Res ho impedeix. En aquest gaudi d'amor i de celebració —en el poema— desapareixes tu i arriba el buit.

El Senyor va escrivint al registre dels pobles: «Fill de Sió.» I els cantors i els dansaires responen: «Som ciutadans de Sió.» Sl 86