Observa: eres jove. Què en queda? Només el record. El cos ha canviat, la manera de pensar i la identitat també. No en queda res. Només un record i encara gràcies a la foto.
No pots saber si allò va succeir de veritat o si ho has somiat o si ho has llegit o si algú t’ho ha explicat. Va ser la meva joventut o va ser la d’algú altre? Mires l’àlbum de fotos i dius aquest havia estat jo.
Però hi ha un fil, per invisible que sigui, que passa pels dos. Tu canvies, tot canvia, però el fil és el mateix. Aquest fil segueix, com en la foto, més enllà del temps i, per extensió, més enllà de la vida i de la mort.
La vida i la mort són les dues ales d’«això» teu que està més enllà de la fotografia. «Això» que està més enllà es val del passat i del present com un carro es val de les dues rodes. «Això» viu a través de la vida i «això» viu igualment a través de la mort.
La mort i la vida són com l'inspirar i l'espirar i hi ha alguna cosa que les transcendeix, que va més enllà de la respiració. Aquesta cosa —«això»— ets realment tu. Exactament el que la transcendeix.
«Enfront del mal hi ha el bé, enfront de la mort hi ha la vida; igualment, davant l'home piadós hi ha el pecador. Considera també així totes les obres de l'Altíssim: totes van de dues en dues, l'una enfront de l'altra.» Llibre de Cohèlet
ResponElimina