Hi ha res que impedeixi que pensi que davant meu tinc el magnífic llibre de la naturalesa, un quadre d’una bellesa i d’un encant insuperables, reflectit en aquesta insignificant oscil·lació de l’herba marinada, expressió espontània i feliç de Déu que habita en ella?
Mirar-la és llegir la seva presència en l’activitat tan variada amb la qual ens regala a cada instant i en el joc joiós que no acaba mai de la seva unió infinita de tot amb tot.
Pensar d'aquesta manera ho canviaria tot.
diumenge, 24 de juliol del 2022
Una herba
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies. Ben sovint tinc aquest pensament o sensació, però no ho hauria pogut expressar tant bé. Tinc el telèfon plè de fotos d'herves humils
ResponElimina