( Sigues Agraït Amb El Riu )

Castell de Mequinença.

Sotmeteu-vos a Déu que ell us exaltarà quan serà l’hora. Deixeu el destí a les seves mans: ell s’ocupa de vosaltres. Estigueu atents, vetlleu! 1Pe

Pujant cap al castell de Mequinença hi ha unes esplanades que fan d'aparcament des d'on es divisa l'enorme cabdal del riu quan conflueix amb el Segre. La vegada que hi vem anar —l'última excursió— hi havia un grup de joves asseguts a terra i algú els estava parlant: «Imagineu, deia, que heu caigut al riu. Teniu dues opcions. Una és la de lluitar contra el corrent tement per ser-ne engolits. D'aquesta manera aviat sereu derrotats perquè amb por mai no es fa res de bo. Abans o després se us acabarà l'energia en la lluita i el corrent us arrossegarà.

Hi ha una altra manera de veure-ho que consisteix en el fet de no lluitar contra el riu perquè no el temeu. La lluita irromp en nosaltres a causa de la por. Lluita vol dir por. En primer lloc ve la por i acte seguit comencem a lluitar. La por crea l'enemic, n'és l'arrel. En canvi, si no lluiteu contra ell és perquè no el temeu ja que sabeu que és natural que un riu vagi avall i, tot i que fluiu amb ell, no és culpa vostra ni és cap derrota. És natural. La derrota tan sols apareix quan es lluita. Si voleu, fins i tot en podreu gaudir. Ser natural no és dolent. Si fluïu amb naturalitat, tot va bé, és senzillament saludable.

No lluiteu a contracorrent i jugueu. En realitat no esteu lluitant sinó que us esteu entrenant per anar corrent amunt. Fixeu-vos en la diferència: no lluiteu contra el riu sinó que us sentiu satisfets per l'abundor que us dona, plena d'energia, per utilitzar-la quan arribi el moment. Així, ara, el riu no és cap enemic. Més aviat és un amic perquè jungant-hi us dóna l'oportunitat d'ascendir. Ara, la baralla no és cap baralla. És un joc, és una diversió. El riu no és cap enemic, és una circumstància. La vida és una circumstància i no un enemic. La naturalesa és una circumstància, és una oportunitat.

Vosaltres esteu ocupats i compromesos amb un riu de tipus ascendent. Teniu el cap posat en l'energia interna que sempre flueix cap amunt. Per això heu de ser agraïts amb el riu perquè us ofereix un contrast, us dona una oportunitat, us ajuda i coopera. Podeu sospesar-vos a vosaltres mateixos simplement amb aquest corrent. Podeu sentir-vos gràcies al fet que el riu vagi cap avall. El sentiment que sou capaços d'anar cap amunt us dona una confiança molt gran. Sabeu que tard o d'hora anireu riu amunt contra el corrent i això no és cap derrota.»