( Sant Marçal Dels Silencis )

Sant Marçal, la Taula dels Tres Bisbes.

La pujada tan sorollosa que féiem els quatre fins a Sant Marçal amb un Dyane desmanegat, pujant entre revolts amb marxes curtes fins a arribar a dalt, a la Taula dels Tres Bisbes. Allà paràvem el motor i, com no podia ser d’una altra manera, sentíem el silenci per contrast amb els sorolls de l'ascenció. Després d'esbargir-nos una estona iniciàvem el descens cap a Viladrau amb el motor parat. Així el silenci continuava fins que s'acabava el pendent i l'havíem d'engegar de nou.

Estem plens de sorolls per dins i per fora. Al món exterior és impossible crear una situació silenciosa. Encara que anem a dalt de tot d'un bosc no hi trobarem el silenci: hi haurà sons nous, sons naturals. A mitjanit tot s'atura, però això no és silenci, només també són sons amb els quals encara no estàs prou familiaritzat. Són més harmoniosos o més musicals però encara són sons, no són silenci.

Un músic contemporani, John Cage, ha dit que el silenci és impossible. Poden haver-hi sons musicals o sons no musicals, n'hi poden haver que t'agradin i d'altres que no. Quan no t’agrada el so es converteix en un soroll i quan t'agrada el soroll es converteix en música, però en cap cas no pots assolir el silenci. Cage, doncs, afirma que no podem saber el silenci.

Explica una anècdota. Diu que sempre havia treballat pensant que el silenci era una possibilitat. Un cop el van convidar a entrar a una sala d'una universitat dissenyada especialment per fer un experiment científic. El saló estava absolutament insonoritzat i a prova de tot ressò. Va entrar-hi, però com que tenia una oïda molt fina va percebre un so o, millor dit, dos: un d'agut i un de greu.

Li ho va comentar a l'enginyer responsable: «Dieu que aquesta sala està totalment insonoritzada i que és a prova de ressons, però jo estic sentint dos sons: un d'agut i un de greu». L'enginyer li va dir: «El so agut és el del funcionament del teu sistema nerviós i el greu és el del teu sistema circulatori». Cage diu que aquell dia es va convèncer que el silenci és absolutament impossible llevat que no ens morim.

El silenci és impossible al món exterior i el sistema nerviós forma part de l'exterior, no de l'interior de la persona. L'interior autèntic és silenciós. Silenci i interior són sinònims. Si vius a l'exterior et bellugues al so que toca. Si vius dintre teu et mous en el silenci on es dona l'absència de so, el so sense so.

«La pujada tan sorollosa que féiem fins a Sant Marçal...»