( La Respiració És Una Perla )

Al regne del cel passa com amb un comerciant que buscava perles fines.

La respiració és una porta. «L'estimat passa la mà pel forat de la porta, i les meves entranyes es commouen per ell.» Ct5

Hi ha peixos que tenen noms encantadors. Per exemple l'anomenat Donzella d'Escacs (Halichoeres hortulanus) que té escates grogues i verdes. Diuen que els serveixen per passar desapercebuts entre les fulles dels pollancres que abans de la tardor cauen al mar.

Hi ha altres peixos que es caracteritzen perquè no poden dormir més de sis minuts seguits. Si ho fan es moren ja que s'obliden de respirar i per això viuen en grup. Alguns dormen mentre d'altres vigilen i els desperten, altrament no tornarien a la vida.

Imagineu que ens haguéssim de recordar de respirar. Seria un problema seriós ja que constantment hi hauríem d'estar pensant. Si ens n'oblidéssim moriríem. Per això el fet de respirar no depèn de la nostra voluntat. Fins i tot en estat de coma continuem respirant.

Aquests peixos, doncs, son paradoxals i significatius ja que qui sap si algun dia es descobrirà que tenen una consciència més profunda i desenvolupada que la nostra perquè el fet de respirar conscientment és molt difícil.

Orient utilitza la respiració com a vehicle per a crear consciència i per a fer que aquesta consciència penetri en totes les cèl·lules del cos. Venen a dir: «Respira conscientment. Fes de l'alè un objecte de la teva consciència, sense forçar-lo.

No cal que alteris la respiració. Deixa-la tal com la tens, natural, però quan respiris fes-ho conscientment de manera que et moguis amb l'alenada entrant i quan l'expulsis surtis amb ella. Entra, surt, mou-te conscientment amb l'alè i mai t'oblidis de cap respiració.»

La respiració és una perla que tenim molt a mà però que no sabem on és i quan la trobem ho venem tot per a comprar-la. Simile est regnum caelorum homini negotiatori quaerenti bonas margaritas: inventa una pretiosa, dedit omnia sua, et comparavit eam.