Déu té pressa. Té pressa d'ell mateix. Per això s'estranya tant que nosaltres encara no el siguem, ell. Aquesta ànsia ens l'ha sabut transmetre el profeta Habacuc (Ha 2) quan explica quina va ser la resposta que va rebre del Senyor als seus precs.
«—Au va, escriu una visió, ràpid, grava-la sobre una tauleta, que es pugui llegir clara i corrents, sense entrebancs. No perdis el temps. És una visió per a un moment determinat que aspira al seu terme, però que no fallarà. Estigues atent, no t’adormis, no defalleixis. Espera-la, si es retardava. No pateixis ni et neguitegis, segur que vindrà, no serà ajornada, tan sols és per a tu, no te la prendrà ningú ni et passarà per alt. Veuràs com no falla.»
Sembla que nosaltres també el tinguem davant sentint-li el buf de l'alè i el to càlid i urgent de la veu, contagiant-nos amb neguit, dolcesa, esperança i coratge, la gran emergència d'aquest moment tan determinat que aspira al seu terme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada