Sant Lluc escriu en el seu evangeli que Maria li digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa».
La traducció ens ha donat, en primer lloc, «ha mirat la petitesa» i després «de la seva serventa», com si la petitesa per ella mateixa i sense ningú pogués existir. Potser perquè l'absència de Déu es complau més amb la insignificança pròpiament dita que amb els inútils servents seus que som. Els bons servents han de saber desaparèixer en la seva petitesa. Com els bons servidors de taula que quan serveixen els plats sembla que no hi són.
L'absència de Déu és el testimoniatge més meravellós de l'amor perfecte, i per això és tan bonica la pura necessitat que en tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada