—Avi, com s’ho fa un funambulista per no caure de la corda?
—Ho fa dient pas a pas, a poc a poc i amb molta consciència, això:
Des de l'abisme us crido, Senyor. Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu aquest clam que us suplica. Si tinguéssiu en compte les culpes, ¿qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar, i això m'infon respecte. Confio en la paraula del Senyor, la meva ànima hi confia. Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que esperin el matí els sentinelles! Israel espera el Senyor, perquè són del Senyor l'amor fidel i la redempció generosa. És ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes.
Així, fent seves aquestes paraules petjada a petjada, domina l’equilibri travessant l'abisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada