Au va, per què no entres?

Expliquen de Jesús que, passats quaranta dies després de la resurrecció, tenia prescrit de tornar al cel i, per a preparar-li l’arribada, hi hagué un gran rebombori. Era la festa de la seva ascensió i tot el que es podia fer semblava poc.

Diuen que van netejar a fons el tron de la dreta on havia de seure, envernissant-lo i restaurant els entapissats fins a deixar-lo com nou. Per terra van fer catifes de flors amb dibuixos més bells, delicats i minuciosos que el més inspirat mandala. Els àngels van assajar mil vegades la cerimònia de benvinguda. Quan va arribar el moment de l’arribada, en veure que Jesús es retardava, els àngels li van dir cuitant-lo: “Au va, per què no vens? Fa molt de temps que t’esperem. Cada dia que ens arribava la notícia que venies, tots corríem a rebre’t. El cel sencer t’està esperant. Au va, entra, sigues benvingut.” Quan el porter, però, va obrir la porta, Jesús es va negar a entrar tot dient-li: “No insisteixis. Encara no puc entrar. No ha arribat el moment. No entraré llevat que tots els homes hagin entrat abans de mi. M’esperaré. No tinc pressa.”

— o O o —

Si de debò estem interessats a entrar en el món de Jesús, abans hem hagut de saber crear moltíssima sensibilitat per enderrocar tots els nostres murs i seguretats. Aleshores, com Jesús, ens tornarem vulnerables. Patirem molt, però aquest patiment no serà res comparat amb la felicitat que assolirem. Com més sensibles ens tornem, més compassió sentirem. Patirem perquè al voltant nostre tot serà infern. Quedarem tancats i no podrem sentir res, però si ens obrim, ens obrirem a tots dos: a l'infern d'aquest món i al cel d'aquest món. Seria impossible romandre tancat en un punt i obert en un altre, perquè, en realitat, tan sols estem o tancats o oberts.

Jesús desborda felicitat, però també patiment. Aquest sofriment no és pròpiament seu, és el dels altres. Jesús pateix pels altres. Pel que fa a ell mateix, l'envolta la felicitat més profunda. Nosaltres, quan patim una mica, ens sembla que tots els altres gaudeixen de felicitat llevat de nosaltres. A Jesús li passa el contrari. Ell és la felicitat mateixa, però sap que tots nosaltres patim.