Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si podem quedar paralitzats durant hores contemplant les bifurcacions d'un branquilló intentant entendre aquest objecte tan anònim però amb la convicció que si l'entenguéssim també comprendríem l'univers sencer marcat com a senyal en aquest tros de fusta seca, si ens costa descobrir allò mateix que tenim a les mans i si en aquesta banda del món les coses són així, qui seria capaç de trobar cap rastre de les coses del cel?
Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon afeixuga l'ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l'esperit, capaç de meditar. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel? Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s'han redreçat els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva. (Sa 9)
ResponElimina