Bernard-Marie Chevignard.
Cal que aprenguem a descobrir on són les nostres alegries i deixar-les cantar davant Déu. Són nombroses. Tots en tenim. N’hi ha prou que estiguem atents. No ens hem de deixar aclaparar pels nostres neguits ni per les tristeses d’aquest món. Obrim els ulls i beneïm. Aquesta mà amiga, aquesta visita, aquesta bona paraula, aquesta carta, aquest ajut, aquests somnis d’infant, aquest raig de sol, aquest bri d'herba, aquesta flor. L’alegria és un autèntic camí per anar cap a Déu. N’hi ha prou amb un cor pur i pobre que giri la seva joia cap a Déu i que per això mateix torni a trobar-la però purificada tan meravellosament. S’ha convertit en pregària. En aquest punt les nostres alegries cantaran veritablement Déu i volaran lliurement cap a ell o bé murmuraran suaument en nosaltres. En comptes de fermar els nostres cors a la terra es giraran cap a Déu. L’autèntic pobre en l’esperit, segons el Crist no para de donar gràcies a Déu per tot. Sap molt bé, en el més pregon d’ell mateix, que res no li és degut. Per a ell tot és gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada