No busquis! No podem buscar, no podem anar darrere de res perquè només podem buscar allò que ja coneixíem d'abans. Buscar vol dir desitjar quelcom i és impossible buscar-ho si es desconeix. Com vols buscar res si no en saps res?
La urgència del fet de buscar ve de quan havies assaborit prèviament alguna cosa, encara que tan sols hagi estat un instant. Així, a Déu no el podem buscar. No el podem buscar, però el podem trobar.
Com més el busquem, menys possibilitats tenim de trobar-lo. Si el cerquem no el trobarem perquè la nostra mateixa busca en serà la barrera. Per tant és millor no buscar res que no coneguem.
Endinsa't en allò que coneixes. No anhelis el desconegut i aprofundeix el conegut. Si ho fas, les portes del desconegut s'obren soles i veuràs com eres molt a prop seu. Desconegut no és el contrari de conegut. El que és desconegut està amagat en el que és conegut.
Aproundeix. Facis el que facis no et quedis en la superfície. Com més aprofundeixes més a prop ets d'allò que és desconegut. Per exemple, no pots buscar allò que és diví, però si algun cop has estimat, coneixes l'amor.
Per tant profunditza, submergeix-te en l'amor i veuràs com, en la mesura que t'hi endinses, hi ha un moment que desapareix l'amant i l'estimada i apareix Déu, l'amor, tot sol. Quan busques et disperses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada