«Vosaltres us heu acostat molt a Déu.»
Tot i que tot en parla sense que calgui parlar-ne, la veritat és que es parla de Déu. Si anem a una església de vegades se’n parla tant que atabala. Una prèdica, en lloc d’escurçar la distància que ens en separa, sovint l'augmenta. Es converteix en un discurs «sobre» ell. «A l’església es parla “de” Déu.» Hi ha alternativa a això? Sí: ser-lo.