De la fusta

De la fusta d'un banc del carrer d'Ermengarda.

Donar culte

«Ens visitarà un sol.» Lc 1

Hi ha un himne que el breviari recomana de resar cada dia al matí. Se'n diu el Benedictus.Segons sant Lluc, l'entonà Zacaries, el pare de sant Joan, quan li van posar el seu nebot Jesús en braços. S'anuncien moltes coses en aquestes estrofes i una que a mi sempre m’ha colpit, és la gran i tan simple explicació que sap donar al perquè ineludible del ser quan s'endinsa allà on no hi ha engany ni és possible cap fugida.

Ser escoltat

Hi ha frases que, com pessics, queden ressonant dins nostre i no sabem ben bé per què. Floten. S’escapen de la lectura i emergeixen cap a un espai propi i intemporal. Ens obren i, a tocar de l’èxtasi, ens introdueixen en el silenci fent-nos callar.

Vint imatges

 

Sabem

Vallcarca

Sabem, com les restes allargassades d’un núvol prim saben que la llera d'una grua les espera per fer-los de jaç uns instants. No sabem massa coses més.

Les claus

Senyor, vós teniu la clau de tot. Quan obriu el cel ningú no el pot tancar a la terra, però vós Senyor, teniu les portes obertes i ningú no les podrà tancar mai.

Sis pàgines noves

Vet aquí sis pàgines noves: una hipòtesi, una evidència, un murmuri, una lloança, un dormiment i finalment un malson que m’havia de fer veure allò que amb tant afany havia estat perseguint.