El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis. i recordant-se per sempre del seu pacte, el donà com a aliment als qui el veneren Salm 110.«Instituí un memorial». Què pot ser instituir un memorial?Com es pot saber que l'instituí el Senyor?Qui té tant de saber?Qui ho hagi dit ¿de quina manera ha pogut veure coses tan portentoses com aquesta repetides durant tantes generacions fins a poder tenir una perspectiva històrica prou gran com per dir-ne «memorial» i poder explicar-nos-ho?El «cada vegada» d’aquest memorial.El mateix memorial.«El memorial del mateix que sóc jo, ja que tan sols jo sóc del tot el mateix a mi mateix. Per això us convé que en les vostres pregàries, recordeu aquest mateix memorial. Us l'institueixo perquè recordeu. Altrament oblidaríeu. M'oblidaríeu. Us oblidaríeu de viure la vida i de viure'm a mi».«Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna». Aquestes paraules del profeta Isaïes són precises per explicar què pot ser instituir un memorial: estar atent, anar a ell, saciar-se d'ell —i de vida— i pactar amb ell una aliança definitiva.
divendres, 26 de juliol del 2019
Instituir un memorial
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
«...altrament oblidaríeu. M'oblidaríeu. Us oblidaríeu de viure la vida i de viure'm a mi»
ResponEliminaSom oblidadissos, sí. Cada dia li dic:
-bon Jesús, queda't tu i jo me'n vaig, potser així no faré malbé tantes coses...
Després, no tarden gaire en retornar les vanitats que van agafant posicions, com xacals menudets que destrossen les vinyes.
L'endemà de bon matí, però, faré un tomb per la vila, el cercaré, el trobaré de nou i aquesta vegada intentaré no deixar-lo marxar.