Aniversari

Panorama en forma de ventall

Ruta setanta-nou

El matí va ser plujós

       

El matí va ser plujós. Les taules eren buides. Em tocava d'esperar. Em vaig arrecerar sota un tendal. Les llums i els reflexos ompliren la imatge de tot allò que portava al cap i, per no perdre’n el fil, vaig recolzar el paraigua a una cadira per a contemplar aquella lluminosa escena que m’era donada i que de seguida s’havia d’esvair.

Tot és en tot, com ho fou Melquisedec

Sortida de sol per les arenes.

“Tot és en tot” vaig exclamar en adonar-me del que acabava de rumiar mentre contemplava com sortia des de l'arena. Ho havia dit sense dir-ho, sense paraules. No calien. Era una evidència. Es veia a tot arreu. Girava el cap a banda i banda i les coses eren així. no hi havia diferències de res en res.