}


    Comentaris a les Moradas


De les Moradas sétimas, capítol primer


Parece que tiembla

Parece que tiembla
una criatura tan miserable como yo,
de tratar en cosa tan ajena de lo que merezco entender.

Sembla impossible dir-ho millor.

No es que tiemble, es que parezco temblar.

No es que yo sea. Mi yo no es nada. Es que soy criatura creada, debida y agradecida.

No es que yo sea (algo), es que solo soy un como (yo).

No es que yo sea inútil, es que trato, trabajo, hago cosas.

No es que lo que se trata sea familiar o conocido o previsible, es que es totalmente ajeno.

No es que desmerezca nada, sino que algo merezco, algo que me pertenece por una razón muy por encima de toda razón, algo que únicamente yo sé, pero que no alcanzo.

No es que me desentienda de todo, es que entiendo algo grande.

No diu: “Parece que tiemblo”. Diu: “Parece que alguien tiembla”. ¿Qui tremola, de qui tremola, de qui parla, en presència de qui està? Blanca, nua, com una brisa desapareguda.



De les Moradas primeras, capítol primer

Artificio celestial

Diciéndose y dándose a entender de muchas maneras, sernos ha mucho consuelo considerar este artificio celestial
interior, tampoco entendido de los mortales,
antes que vayan muchos por él.

Sembla impossible dir-ho millor.

Antes que vayan por él, vol dir que ella el coneix molt bé i sap com s'ha de protegir i vetllar-lo.

Diu que es tracta d’un artificio. Artifici o artefacte celestial interior, vol dir que el trobem en el cel que tots tenim dins nostre. Dins nostre hi ha cel.

Sernos ha mucho consuelo. El consol considerat com un camp base en l'ascensió.

De muchas maneras. Sí, i quan penso en les moltes maneres que es manifesta em quedo en blanc i no  vull concretar-ne cap. Les persegueixo. De ser-hi, hi són, hi han estat. La persecució pot ser incessant. Les maneres son moltes, però totes miren a un mateix i únic objectiu.

Diciéndose, és a dir no callant, però si és que s’assoleix arribar a dir-ne alguna cosa, probablement ja serà en forma de cant extasiat. Una cosa no arriba a l’enteniment de qualsevol manera. L’ha de fascinar.>

Dándose a entender. Donant-se, no quedant-se, però no anant a qualsevol lloc ni de qualsevol manera, sinó venint fins al nostre enteniment particular. Es dona a nosaltres (a mi) per mitjà de l’enteniment. Podria fer-ho per altres mitjans.

Tampoco o tan poco. “Tan poc” entès pel món o “tampoc” entès (seria una de les moltes coses que el món no entendria), però en perill que la majoria dels mortals se n’apoderi.

Abans d’aquest paràgraf, havia dit:

No se nos declara más de lo que podemos y, de cosas que obra el Señor en su alma, declárase poco, digo sobrenatural.

Declárase poco, digo, sobrenatural. Es poden dir molt poques coses del que és sobrenatural però amb aquestes paraules sembla fer-lo present.