El secret

Jesús els manà que no diguessin res a ningú. Mt 17

El secret és l'únic mitjà per a transmetre el coneixement. Jesús, després de la transfiguració, ordena als deixebles que no parlin amb ningú de la veritat del que acaben de presenciar perquè la nostra ment sempre en parlaria ja que quan coneix algun enigma li és molt difícil mantenir-lo en secret.

I aquesta ha estat la manera habitual d'actuar de Jesús. Sempre ens donarà alguna cosa del cel amb la condició que no en parlem amb ningú. Per què? Per què el secret? Molts diuen que la veritat no cal que sigui secreta, que la veritat no necessita ser privada, però no és així. 

La veritat necessita molt més el secret que la mentida perquè és perillosa. Per això ha estat donada a unes persones en particular i té sentit només per a elles. Només elles estan preparades per entendre-la i, en tot cas, no podran comunicar-la fins que ells mateixos arribin al punt on la seva individualitat es perdi. 

Jesús no té aquesta individualitat. Per això pot mirar el més profund de nosaltres. Si la tingués només podria interpretar-nos, però no conèixer-nos. Si jo digués alguna cosa sobre algú, seria «jo» que estaria parlant de mi, no sobre ell. Jo, per exemple, no el podria ajudar perquè «jo» realment no el podria conèixer.

Qualsevol forma amb la qual pugui dir que jo conec algú tan sols és una ficció producte del coneixement que jo tinc de mi mateix. Si realment volgués conèixer algú aquest punt d'individualitat que diu «jo» hauria de desaparèixer completament. Hauria de ser una absència.

Només llavors, aquell que fins ara n'hem dit «jo» podria arribar a les profunditats del teu ser sense cap interpretació preparada sota el braç. Només llavors podria conèixer-te tal com ets, no en concordança amb mi. I només llavors et podria ajudar. És per això que hi ha el secret.