El «factor entrega»

La segona fase és informal. Simplement esdevé. No la demanes, no te la donen, succeeix. S'esdevé en el més pregon del teu interior i saps perfectament que ha estat així. En aquesta fase és on es dóna l'entrega del deixeble i la responsabilitat del mestre. És un pont. Per això, quan estàs en condicions d'entregar-te apareix el mestre. El mestre és aquí.

De mestres sempre n'hi ha hagut, mai n'han mancat. Més aviat han faltat deixebles perquè cap mestre pot començar res si no es dóna el «factor entrega» que és el pont. Així, sempre que tinguis l'oportunitat d'entregar-te no la deixis escapar. Fins i tot quan no tinguis o no trobis res o ningú a qui entregar-te, entrega't a l'existència.

Si hi ha una situació en la qual et pots donar no la desaprofitis perquè ets a la frontera, entre el somni i l'estar despert, entre aquí i allà, entre el cel i la terra. No perdis l'oportunitat, pot ser que no torni. Simplement entrega't, salta, i el mestre apareixerà. Ho fa sempre que hi ha entrega. Et buides, et tornes una cavitat i l'esperit es precipita i t'omple.

Sempre que puguis, entrega't. Entrega't a Déu o a qualsevol cosa. Tot és tot. També un arbre perquè allò que compta no és a qui t'entregues sinó que t'entreguis. Dóna't a un arbre i l'arbre es convertirà en el teu mestre. Lliura't a una pedra i la pedra es convertirà en Déu. Allò que compta és entregar-se. Quan t'entregues sempre arriba algú que es responsabilitza de tu.

Això és el que vol dir la segona fase.