Exercici consistent a recollir alguna pedra al llarg del dia, guardar-la a la butxaca i l’endemà deixar-la en un molló, com es fa en les peregrinacions però sense fita final perquè sempre va cap a un únic i mateix dia. No és gran cosa però tampoc és res. Fa pensar en els pelegrins de debò.
Fa pensar en el pelegrí que hi ha en mi o en el que portem a dintre perquè, com diu la cançó, tots ho som. Fa pensar en les coses inútils o insignificants: com es troben, com es cullen, com es guarden, com es netegen, com es transporten, què volen dir. Són exercicis imprescindibles. El pelegrí, de camí, mai sap quan es donarà el misteri d'alguna realització però per altres vegades sap que vindrà. El pelegrí reconeix el pas d'altres pelegrins. Efectivament, ahir per exemple, algú molt diferent a com sóc jo avui, hi va passar i va deixar una pedra en forma de cor. No sé si es veu bé, és blanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada