Aquesta tarda al parc el silenci és tan gran com l'èxtasi. No han vingut ni els gossos: ningú. Tot parla. Tot és curtíssim però immens. Només se senten els ròssecs de la branca d'un margalló amb el terra —rac-rac— i el perfum de les flors petites com mosquits d'una mèlia, l'Arbre del Paradís. Res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada