No és el que sembla. Els arbres, a l’estiu, parlen. Deixen l'estructura a la vista. Ho esborronen tot del seu entorn llevat d'ells, els troncs. De vegades emergeixen prenent formes estranyes.
De vegades semblen una ballarina amb mitges de zebra, de vegades dibuixen formes tan contundents que articulen tot el camp visual, de vegades suren en la humitat i la calor, de vegades es cristal·litzen de sal blanca. La calor d'aquells dies va ser molt forta. Donar un pas costava molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada