Tota mena de benediccions

---

Sant Pau, al càntic amb el qual comença la seva carta als cristians d'Efes, diu: «Ens ha concedit tota aquesta saviesa i comprensió que tenim, ens ha fet conèixer el secret...» Sembla voler expressar l'alegria de saber, de comprendre i de conèixer totes les coses que canten el text.

Sembla dir: «Sabem —sabem!— que aquest és el misteri suprem, hem conegut que és un misteri i ara s'ha convertit en una cosa tan misteriosa que hem abandonat tota esperança de resoldre-la. Però això no és ni desesperació ni desesperança, és només la comprensió de la naturalesa mateixa del misteri. El misteri és indissoluble, el misteri és tan gran que tot esforç que faria el pensament per resoldre'l no serviria de res». Sant Pau arriba al límit del pensament i aquí desapareix el fet de pensar per començar el saber. L'intel·lecte no és present, aquí, per ajudar-lo. S'hi enfronta sol, cara a cara, nu. És una trobada existencial en el sentit que no és només amb la ment, sinó a través de la totalitat de la seva persona. Ara ho percep des de tot arreu: des del seu cos, des dels seus ulls, les seves mans, les seves orelles, els seus lloms o el seu cor. Tot ell contacta amb la totalitat del misteri. Sant Pau sembla preguntar-se com era possible que ell, abans, pogués ser tan ignorant de tots aquests coneixements. Sembla acabar de descobrir que la ignorància no té principi i sí un final, però que la il·luminació és infinita: té principi i no té final.

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell, hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin acomplerts: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. (Ef 1)