Tenim la vida, això està clar, però potser seria millor dir que ella ens té a nosaltres perquè en realitat la vida que tenim és una participació en la vida. Els sentiments, els raonaments, les imaginacions i tot el que entenem per jo, tan sols participa una estona de la vida i aquesta només-que-participació és pròpiament el nostre lloc.
Pensar i experimentar que la meva vida no sigui només meva ens desconcerta perquè ens fa humils com quan demanem de participar en una timba i, en ser admesos, tan sols podem sentir-nos agraïts.
«Visc la vida en participacions creixents»: record del poema de Rilke. Però aquesta participació només pot ser la d'una consciència silenciosa, sense personalitat, sense jo, que tan sols és aquí, que només és un romandre en una callada i humil presència perquè amb això n'hi ha prou per a viure i perquè en fruïm com en un joc de nens.
Lo que pretende Dios es hacernos dioses por participación, siéndolo él por naturaleza, como el fuego convierte todas las cosas en fuego.
Toda la bondad que tenemos es prestada, y Dios la tiene por propia obra; Dios y su obra es Dios.
San Juan de la Cruz. Avisos espirituales. 2. Puntos de amor, 27 i 28.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada