Hi ha un pollanc al voral del mig que en una poda li van tallar la capçada i les branques superiors es van assecar. Ara en creixen de fulloses des de la base que tenen l’alçada dels matolls.
La part superior seca sembla una exclamació i, més que el pentagrama, el dibuix d’una cançó que ha quedat penjada silenciosament en el cel sense que hagi callat en cap moment. Parla de quan tenia fulles?
Carrer amunt n’hi ha un altre. Les branques fan una espiral que s’ha arremolinat pels vents de la circulació de pujada i de baixada. Davant seu hi passen cotxes, ciclistes i patins. Sonen les campanes de les vuit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada