El matí va ser plujós. Les taules eren buides. Em tocava esperar. Em vaig arrecerar sota un tendal. Les llums i els reflexos ompliren la imatge de tot allò que portava al cap i, per no perdre’n el fil, vaig recolzar el paraigua a una cadira per a poder contemplar aquella lluminosa escena de bellesa que m’era donada i que de seguida s’havia d’esvair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada