El matí és una cançó

Diuen que en la mesura que creixem en consciència, totes i cada una de les cèl·lules del nostre cos se’n van contagiant. Diuen que quan la consciència els arriba, la qualitat intrínseca de la cèl·lula se'n sent i canvia. Els passa com quan algú dorm.

Posem per cas que algú està dormint profundament i vet aquí que surt el sol i es desperta. Podem dir que aquesta sigui la mateixa persona lleganyosa que era abans? El seu estat d’adormit i el seu estat de despert son els mateixos?

Posem per cas que de nit una flor és un capoll tancat i surt el sol i la poncella s'obre. Serà, però, la mateixa flor? Alguna una cosa nova l'ha penetrada. S’ha desemmandrit i ha aparegut una tendència a créixer, a florir i a perfumar que abans no tenia.

Posem per cas que un moixó dorm arraulit a una branca fins que surt el sol i a poc a poc desplega les ales. Ara és el mateix ocell que abans? Són diferents? Alguna cosa l’ha d'haver tocat que l'ha espabilat. Abans tot era silenci i ara és una piuladissa gran.

Per això en segons quins pobles encara es diu que cada matí és una cançó.