Ser caminat

Carrer de Casablanca

La nuit où le jour viendra

Una excursió nocturna revisitada de dia

 

El taronger. En veure'l, abans de l'excursió, vem pensar de cantar-li una lloa com hagués fet sant Francesc: Lloat siau, Senyor, pel germà nostre lo taronger, lo qual ens sustenta i ens governa i produeix molts de fruits amb flors colorides i olors. 

–––––o–0–o–––––

Com un cant de cadernera

Capítol 1 

  

Benvolguda.

Em preguntes pel meu canvi i no sabia què dir-te fins que vaig recordar una cosa que em va passar poc després d'acabar la carrera.

Ce jour-là

  

Le jour où la pluie viendra, nous serons, toi et moi,
les plus riches du monde, les plus riches du monde.
Les arbres, pleurant de joie, offriront dans leurs bras
les plus beaux fruits du monde, les plus beaux fruits du monde,

ce jour-là.

Aquest «avui»

Un cor sense fe allunya. Allunya de Déu, del Déu viu, dels altres i de les coses. Mentre tornem o repetim o ens submergim en aquest «avui» que de nou és el privilegi únic de l'ara exhortem-nos els uns als altres amb himnes i cants cada dia perquè ningú no endureixi el seu cor. Aquest ablaniment és Jesús i nosaltres hem estat associats a Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la decisió que una vegada, al principi, tots vam prendre perquè ara també és aquesta vegada. Déu manté la promesa de fer-nos entrar al seu lloc de repòs perquè Repòs és el seu lloc. La manté com un anhel que constantment exhala del qual nosaltres no en sabíem res fins que ara n'hem rebut l'anunci i ja no podem dir que no en sabem res perquè veiem com aquest anunci està destinat a desvetllar-nos, a fer-nos sentir el privilegi de l'alè d'aquest anhel en el nostre cor. 

Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe que l'allunyi del Déu viu. Mentre repetim aquell «avui», exhorteu-vos cada dia els uns als altres perquè la seducció del pecat no endureixi ningú. Hem estat associats al Crist. Cal que mantinguem ferma fins a la fi la decisió que vam prendre al principi. He 3.

L'ànima d'una dansa

De vegades la cinta transportadora sembla que avança més lenta del normal i aquesta lentitud afavoreix l'aparició de paisatges i de colors a la paret del túnel que va reflectint el pas dels llums de neó com si fossin l'ànima d'una dansa. 

La font de Sant Salvador d'Horta

Els coneixements d'ahir al vespre van ser molts i per primera vegada. Fou durant la visita nocturna a la recent restauració del recinte i de la font de Sant Salvador d'Horta al barri del Coll, dins del Parc Güell. La imatge que conservo encara regalima aigua d'aquella tan pura que vàrem fer rajar.

L'orant

L’orant com a lletra O: el vigilant, l’egregor d’aquestes coses, un pobre aprenent de gravador que resava mentre acomplia amb traç inexpert l’encàrrec d’habitar, de poblar amb ratlletes desiguals els climes, el món entremig d’una imatge que anava d’A a B i viceversa.

L’orant, en acabar va recordar els dos cubells de fusta amb hortènsies que hi havia al peu de les escales de l’entrada del taller mentre sentia en l’alegria que li pujava el privilegi d’una joia que mai no mor.

Carrer de Bernat Branzi 53

Amb quins criteris va treballar la persona que va dissenyar aquesta xarxa de la part baixa de la façana? A banda de com es va realitzar, a mi m’ha fet pensar en els laberints, en el tangram, en algun grafit modern o en el cubisme. Té agilitat i sembla un esquema del barri amb tots els seus carrers i escales creuant-se, com un circuït de relacions depenent les unes de les altres.

Què desitjo

Mentre somniava m'he convertit en una papallona però la papallona tornava a ser jo. Així, jo era un sol algú que prenia formes diverses.

Les coses d’aquí baix són incertes. 

Qui sap si l’Aigua del Montseny no prové de l’Ebre.

Qui sap si aquell que ara puja tan atrotinat abans no era marquès.

On vaig tan corrent? Què desitjo?

Pescar

M'he trobat un surador de joguina que m'ha recordat les vegades que l'avi m'havia portat a pescar. Per a mi, pescar consistia en les fases següents:

Traspassat

Avui, en arribar a una placeta que forma l'encreuament dels carrers de l'Alguer i de la Murtra, a l'altra vorera de l'elevador i al costat de la biblioteca, avui m'ha traspassat un cop de fred blanquíssim.

Tota l'estona

M'havia preparat per a no veure'l avui però no s'ha retardat, el meu amic ha vingut, és allà baixant per les escales com cada dia i, d’alegria, hem caminat tota l'estona amb les mans agafades dins la butxaca del seu abric.

Boniques i exactes

La imatge de l'esquerra representa la Verge pintada a l'absis central de sant Climent de Taüll.  

La mirada anhelant entre els tres punts vermells, el coll que recull l'alè que puja de la mà que ve de les entranyes, els cercles, les corbes de les columnes, el vestit i el plat en ple esclat: tantes coses tan boniques i exactes com els traços del pintor.  

Al carrer dels Santuaris hi ha una escala que em va semblar que s'hi assemblava pel que tenia d'elevació o d'ascenció. Així, si copiava i desplaçava la mà de la Mare de Déu damunt l'escala, veia l'escala pujant dins la Mare de Déu i a la Mare de Déu elevant-se com una escala. 

La font de la joia

Feia fred i vent i el fred i el vent cantaven plegats i les punxades a les cames cada vegada eren més fortes. Era un privilegi escoltar tots aquests cants junts.

Senyor Jesús, canteu amb nosaltres el do radiant de la vida de tal manera que la font de la joia no s'esgoti mai.

Quan el doctor

Quan el doctor em va demanar que li expliqués com era el dolor que tenia a la cama dreta vaig pensar en quan descanso a la cinta transportadora. Punxades, curtcircuits, talls en viu a les pells.

Els Privilegis

Jesús prengué (sic) la paraula i digué: 

Privilegiats els pobres en l'esperit.
Privilegiats els qui ploren.
Privilegiats els humils.
Privilegiats els qui tenen fam i ganes de ser justos.
Privilegiats els compassius.
Privilegiats els qui porten el nom de pau.
Privilegiats els perseguits per ser justos.

Privilegiats vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran.

Els privilegis d'un vidre

El privilegi d'un banc

El privilegi d'un estanc

Tota radiant i meravellada

El profeta Isaïes en el capítol 60 parla de Jerusalem. Doncs bé, si substituïm la paraula Jerusalem per «privilegiada» obtindrem un retrat molt aproximat —encarnat, ja que l'adjectiu es refereix a algú en concret— de l'exaltació de descobrir-se privilegiat. 

La porta verda

Green door, what's that secret you're keeping?

Asseguts al banc (4)

De camí cap a la feina sempre mirava de ser puntual i passar per la plaça del Pi quan les campanes tocaven els tres quarts. Llavors, amb la darrera campanada, en aquella hora encara fosca, el silenci es tornava encara més silenciós.

Asseguts al banc (3)

De la mateixa manera que hi ha una santedat personal hi ha una santedat col·lectiva o familiar o particular o exclusiva de només dues persones.

El privilegi d'un passatge

Passatge dels Santuaris

—Una postal—

El privilegi de tenir ànima (4)

El transcurs dels dos minuts i mig solen ser uns moments de descans. El dolor a les cames va minvant de tal manera que quan arribo al final les tinc com noves.

El privilegi de tenir ànima (3)

El lligam de l’ànima amb Déu és temporal o històric en la mesura que la història, des del punt de vista cristià, representa un lligam amorós d’allò finit amb l’infinit. En aquesta aventura, el decisiu sempre es produeix massa tard.

El privilegi de tenir ànima (2)

L'ànima sempre fa tard perquè quan ens adonem de la seva existència ha calgut que passessin els anys que haurà trigat a fer-se. Un no s'adona que té ànima quan aquesta encara s'està fent. No en sap res. Hi ha molts cops i molt anar a cegues i molt desconeixement. Creix d'amagat. S'equivoca. Però això ho diem ara que podem veure-la.

La Porta Daurada

El corredor, el passadís, aquella peça de pas llarga i estreta que amb el terra lliscant enllaça un punt d'origen amb un de destinació travessant la muntanya. Què penso mentre em transporta tan lentament? El temps es fa interminable. Són dos minuts i mig eterns. Apareixen situacions enlentides com fragments d'un relat l'argument del qual desconec. Venen els capítols i jo els escric minuciosament, al ritme lent de la cinta transpordadora i després, a casa, faig com si els transcribís. El temps es fa interminable però tinc una gran alegria quan coincideixo amb algú. El veig de lluny. Es va apropant. Per fi ens saludem. Quina casualitat, quina alegria, ens diem. 

Asseguts al banc (2)

—Què en penso de la teva lletra? No he intentat interpretar-la, ni estudiar-la, ni l'he comparada amb cap altre tipus de lletra. És senzillament la teva.

El privilegi de l'estel

El meu estimat corre com una gasela, com un cérvol jove.

Una descripció detallada de com pot ser un espai de privilegi la trobem en el Càntic dels Càntics a condició de saber alentir prou la seva lectura fins a aconseguir que cada paraula ens impregni plenament de la seva literalitat com en un bany. Així podem comprovar que en un espai de privilegi les paraules no signifiquen sinó que són.

Cinc nadales

Aquests dies, cap a dos quarts de cinc del matí, apareix davant la finestra que dóna al balcó aquesta estrella durant uns tres quarts d'hora. He trobat alguns textos per acompanyar el fet:

Exemples privilegiats

El privilegi de casa

El privilegi dels cosins

El privilegi d'una amistat

i tants que no hi cabrien

Frases amb «privilegi»

Diuen que poc abans de morir podrem veure junts tots els espais de privilegi que la vida ens ha donat. Diuen que sentirem una gran alegria.

—o—O—o— 

Asseguts al banc (1)

Asseguts al banc, mentre jo rumiava si ella sabria com n'era de bonica, ella em va cantar aquesta cançó:

Privilegi d'amor

Sant Joan en la seva primera carta explica els motius que tenim els cristians per sentir-nos privilegiats. 

El missatge que heu sentit des del principi és aquest: que ens estimem els uns als altres. 

L'expressió des del principi ens remet als moments inicials de les coses, al moment de la seva il·luminació, al moment que les tinguérem clares per primera vegada.

Allò que ha fet privilegiat el barri

El privilegi com a tema

 

És urgent que ens adonem que som uns privilegiats, és urgent que descobrim al privilegiat que tots portem dins nostre

Espai de privilegi, espai d'alegria privilegiada.

La vida és aquest espai i aquest espai el té tothom però cal despertar-hi, cal descobrir-lo o que ens n'adonem.

Elevador

Elevador: privilegi inherent a l'amor.

n o u p a s s e i g