El ballarí del sol

Hi havia una vegada un ballarí.

Com pot ser

 

En un paper em deia: «Et sents estimat?». Mentre treia punta al llapis per contestar-li vaig pensar que també podia haver escrit: «No sents com t'estimo?» o «Com és que no sents com t'estimo» o «Com pot ser que no ho sentis»?

Sí, com podia ser que no ho sentís, com podia ser?

Vertere

Sant Pau posa l'èmfasi en la fe quan diu: «No crec pas que us convertíssiu en va a la fe» però aquesta frase sembla prendre força gràcies a la paraula «conversió».

Ens escolta?

Pensar que Déu llegeix els nostres blocs és pensar en si realment ens escolta.

Per sempre

Aquest salm m'estremeix cada vegada que el llegeixo:  

És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? Ha deixat per sempre d'estimar-nos i ha anul·lat d'ara endavant les seves promeses? És que Déu s'ha oblidat de compadir i la severitat li endureix el cor? Sl 77 

Medalla d'or

T'explicaré una cosa que t'agradarà. Veuràs, quan tenia vint anys, a l'estiu solia anar a banyar-me amb unes amigues a la piscina. Una de les vegades, quan ja era al vestidor a punt de treure'm el banyador i vestir-me, em vaig adonar que havia perdut una medalla d'or que portava penjada al coll amb el Cor de Jesús a una banda i a l'altra la Mare de Déu dels Àngels.

Ànima verda

Ànima taronja

Mandretes

Recordo el comiat d'ahir: la meva pell mandrosa es refugiava
   al caliu de la teva, suau, tèbia i acollidora.
      La meva pell feia mandretes
         a tocar de la teva
            tan suau
               tan tèbia
                  tan acollidora.

Vela llatina

Ànima de grafit

Ànima de pintada amb rosada damunt ciment

No és el mateix

No és el mateix dir: «Jo sóc el Déu del teu pare, d'Abraham, d'Isaac i de Jacob», que dir: «Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob» Ex 3.

Vol de nuit

Volem de nit. Enmig de la foscor i del fred. A fora, gemega la tempesta; el vent udola com un monstre desfermat i rabiós. Dins l'avió, petit i atrotinat, titil·la la calidesa d'una petita làmpada esgrogueïda.

Llavis

Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels pobles: els donaré uns llavis purs perquè tots invoquin el meu nom. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: «Poso les meves paraules a la teva boca» i jo vaig dir:

Un conte

Hi havia una vegada una pintada que del carrer de la Manxa emprengué el vol i al seu pas pel carrer del Santuari la gent l'anà fotografiant.

Onze de febrer

Benvolguda «amiga del alma». Sí, he dormit bé però m'he llevat tocat, com trasbalsat. Provaré d'explicar-me. Veuràs, ahir, a més de ser la festa que el relat del teu correu evoca, també era l'aniversari de la mort de René Descartes (31 març 1596 / 11 febrer 1650).

Tres pedretes

Tinc tres pedretes blanques sobre el palmell de la mà.
Què coses em dirien si entengués el seu parlar!
Devien sentir-se forasteres entre els terrossos del camp;
potser venen de roques altes destrossades per un llamp,
i les aigües de neu fosa les han arrossegades aquí.
No sé si per a elles és vida, haver-se trobat amb mi.
Per a mi és una trobada que no sé com valorar.
Les veig tan polides i tan netes... No les gosaré llençar. 

Joana Raspall. Revista Projecte, 2. Pàg. 27. Modificat 

Ofrena a la Mare de Déu de la font

Una visita espiritual

      

Feia poc que hi havíem vingut però era de nit. Avui, en canvi, en arribar a la font, asseguts al sol del banc, al costat de les rajoles que havien restaurat feia poc, ens posàrem a cantar. «Moreneta en sou, és que el Sol vos toca, és que us toca el Sol, lo Sol de la Glòria. Moreneta en sou, moreneta i rossa. Àngels d'ales d'or vos farien ombra...».

J'attendrai

Variacions de la cançó

J'attendrai
Le jour et le soir 
J'attendrai toujours
Ton retour

Viens, ne tarde pas

Je t’attends, viens, ne tarde pas. D’où que tu viennes, qui que tu sois, viens, le temps est court.

Je t’attends, mon rêve inconnu. Quel est ton nom? Quel est ton but? Le mien c’est l’amour

Aurora

Cada dia hi ha una mica més de llum

El meu cor se sent segur, Déu meu,
tocaré i cantaré,
cantarà el meu cor.
Desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l'aurora.

A punta de dia

Quan els monjos cantaven

De pressa, Senyor, responeu-me, que ja em falta l'alè; que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia.

no podia deixar de preguntar-me què podia ser o com era una «punta d'un dia». Se'n podria donar alguna imatge?

Los sombreros de las señoras

Rosa Chacel a Desde el amanecer escriu:  

Contemplaba el Sagrario cerrado por una cortina blanca —raso y oro— y me concentraba en vivir su interior. Pero no es que me imaginase viviendo yo en él, no, hacía por imaginarlo sin nadie dentro, sin ningún ser humano.

Abandonat

A Tortosa, a la capella d’una residència de gent gran, hi havia un rètol que deia: «No hi ha ningú tan abandonat com Jesús en el sagrari».

Un poema

Gefühl

Ella, quan ell li parla

o quan amb ella riu, 

ho deixa tot, pendent tan sols d’allò que sent.

Ser caminat

Carrer de Casablanca

La nuit où le jour viendra

Una excursió nocturna revisitada de dia

 

El taronger. En veure'l, abans de l'excursió, vem pensar de cantar-li una lloa com hagués fet sant Francesc: Lloat siau, Senyor, pel germà nostre lo taronger, lo qual ens sustenta i ens governa i produeix molts de fruits amb flors colorides i olors. 

–––––o–0–o–––––

Com un cant de cadernera

Capítol 1 

  

Benvolguda.

Em preguntes pel meu canvi i no sabia què dir-te fins que vaig recordar una cosa que em va passar poc després d'acabar la carrera.

Ce jour-là

  

Le jour où la pluie viendra, nous serons, toi et moi,
les plus riches du monde, les plus riches du monde.
Les arbres, pleurant de joie, offriront dans leurs bras
les plus beaux fruits du monde, les plus beaux fruits du monde,

ce jour-là.

Aquest «avui»

Un cor sense fe allunya. Allunya de Déu, del Déu viu, dels altres i de les coses. Mentre tornem o repetim o ens submergim en aquest «avui» que de nou és el privilegi únic de l'ara exhortem-nos els uns als altres amb himnes i cants cada dia perquè ningú no endureixi el seu cor. Aquest ablaniment és Jesús i nosaltres hem estat associats a Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la decisió que una vegada, al principi, tots vam prendre perquè ara també és aquesta vegada. Déu manté la promesa de fer-nos entrar al seu lloc de repòs perquè Repòs és el seu lloc. La manté com un anhel que constantment exhala del qual nosaltres no en sabíem res fins que ara n'hem rebut l'anunci i ja no podem dir que no en sabem res perquè veiem com aquest anunci està destinat a desvetllar-nos, a fer-nos sentir el privilegi de l'alè d'aquest anhel en el nostre cor. 

Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe que l'allunyi del Déu viu. Mentre repetim aquell «avui», exhorteu-vos cada dia els uns als altres perquè la seducció del pecat no endureixi ningú. Hem estat associats al Crist. Cal que mantinguem ferma fins a la fi la decisió que vam prendre al principi. He 3.

L'ànima d'una dansa

De vegades la cinta transportadora sembla que avança més lenta del normal i aquesta lentitud afavoreix l'aparició de paisatges i de colors a la paret del túnel que va reflectint el pas dels llums de neó com si fossin l'ànima d'una dansa. 

La font de Sant Salvador d'Horta

Els coneixements d'ahir al vespre van ser molts i per primera vegada. Fou durant la visita nocturna a la recent restauració del recinte i de la font de Sant Salvador d'Horta al barri del Coll, dins del Parc Güell. La imatge que conservo encara regalima aigua d'aquella tan pura que vàrem fer rajar.

L'orant

L’orant com a lletra O: el vigilant, l’egregor d’aquestes coses, un pobre aprenent de gravador que resava mentre acomplia amb traç inexpert l’encàrrec d’habitar, de poblar amb ratlletes desiguals els climes, el món entremig d’una imatge que anava d’A a B i viceversa.

L’orant, en acabar va recordar els dos cubells de fusta amb hortènsies que hi havia al peu de les escales de l’entrada del taller mentre sentia en l’alegria que li pujava el privilegi d’una joia que mai no mor.

Carrer de Bernat Branzi 53

Amb quins criteris va treballar la persona que va dissenyar aquesta xarxa de la part baixa de la façana? A banda de com es va realitzar, a mi m’ha fet pensar en els laberints, en el tangram, en algun grafit modern o en el cubisme. Té agilitat i sembla un esquema del barri amb tots els seus carrers i escales creuant-se, com un circuït de relacions depenent les unes de les altres.

Què desitjo

Mentre somniava m'he convertit en una papallona però la papallona tornava a ser jo. Així, jo era un sol algú que prenia formes diverses.

Les coses d’aquí baix són incertes. 

Qui sap si l’Aigua del Montseny no prové de l’Ebre.

Qui sap si aquell que ara puja tan atrotinat abans no era marquès.

On vaig tan corrent? Què desitjo?

Pescar

M'he trobat un surador de joguina que m'ha recordat les vegades que l'avi m'havia portat a pescar. Per a mi, pescar consistia en les fases següents:

Traspassat

Avui, en arribar a una placeta que forma l'encreuament dels carrers de l'Alguer i de la Murtra, a l'altra vorera de l'elevador i al costat de la biblioteca, avui m'ha traspassat un cop de fred blanquíssim.

Tota l'estona

M'havia preparat per a no veure'l avui però no s'ha retardat, el meu amic ha vingut, és allà baixant per les escales com cada dia i, d’alegria, hem caminat tota l'estona amb les mans agafades dins la butxaca del seu abric.

Boniques i exactes

La imatge de l'esquerra representa la Verge pintada a l'absis central de sant Climent de Taüll.  

La mirada anhelant entre els tres punts vermells, el coll que recull l'alè que puja de la mà que ve de les entranyes, els cercles, les corbes de les columnes, el vestit i el plat en ple esclat: tantes coses tan boniques i exactes com els traços del pintor.  

Al carrer dels Santuaris hi ha una escala que em va semblar que s'hi assemblava pel que tenia d'elevació o d'ascenció. Així, si copiava i desplaçava la mà de la Mare de Déu damunt l'escala, veia l'escala pujant dins la Mare de Déu i a la Mare de Déu elevant-se com una escala. 

La font de la joia

Feia fred i vent i el fred i el vent cantaven plegats i les punxades a les cames cada vegada eren més fortes. Era un privilegi escoltar tots aquests cants junts.

Senyor Jesús, canteu amb nosaltres el do radiant de la vida de tal manera que la font de la joia no s'esgoti mai.

Quan el doctor

Quan el doctor em va demanar que li expliqués com era el dolor que tenia a la cama dreta vaig pensar en quan descanso a la cinta transportadora. Punxades, curtcircuits, talls en viu a les pells.

Els Privilegis

Jesús prengué (sic) la paraula i digué: 

Privilegiats els pobres en l'esperit.
Privilegiats els qui ploren.
Privilegiats els humils.
Privilegiats els qui tenen fam i ganes de ser justos.
Privilegiats els compassius.
Privilegiats els qui porten el nom de pau.
Privilegiats els perseguits per ser justos.

Privilegiats vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran.

Els privilegis d'un vidre

El privilegi d'un banc

El privilegi d'un estanc

Tota radiant i meravellada

El profeta Isaïes en el capítol 60 parla de Jerusalem. Doncs bé, si substituïm la paraula Jerusalem per «privilegiada» obtindrem un retrat molt aproximat —encarnat, ja que l'adjectiu es refereix a algú en concret— de l'exaltació de descobrir-se privilegiat.