Visita espiritual

Si us voleu baixar l'arxiu en pdf cliqueu aquí.

Amor pel Tot

El cobricel dels núvols

Visc dels excedents del Primer Amor.

El seu esclat en mi encara ressona

de desacoblar-se dels seus orígens 

per prolongar-se cap a fora 

en nombrosos començaments lliures i nous

que alimenten aquest incorregible cas meu 

d’Amor pel Tot per Transferència. 

Exercicis d'interiorització

Abocat al balcó, dir que vaig veure volar una bossa de plàstic blanca ballant força estona davant els meus ulls que de manera progressiva s'anaven embadalint captivats per la coreografia de l’espectacle, seria dir massa poc.

El pardal

The Sparrow

[El pardal]

To my Father

Aquest pardal
       que ha arribat a la meva finestra
              més que una cosa natural
és una veritat poètica.

Barana

Un carrer

El carrer de la lloança

Fra Ginebre

Resulta que un diumenge cap a finals de febrer, quan el mossèn donava la comunió, es va adonar que fra Ginebre tenia les galtes vermelles. Se'l veia més emocionat que de costum, que ja és dir.

Quan va acabar la missa el mossèn se li va apropar i li va dir:

–Fra Ginebre, us veig molt content avui: I doncs? Heu tingut bones notícies?

Espectacle

La gent que era present en aquell espectacle, després de contemplar tot el que havia passat se'n tornava donant-se cops al pit. Els seus coneguts i les dones que l'havien seguit es mantenien a distància mirant-s'ho.

Entrar. Jesús entra a Jerusalem. Entra de fora. Entrant de fora, d’on i on entra? Què hi ha a fora? Què som nosaltres, a dins? L’invisible entra en el visible o l’imperceptible en el perceptible o l’inimaginable en l’imaginable o la no-matèria entra en la matèria o allò que no és, entra en el ser.

La entrega

Hoy el cura, en lugar de decir «esto es mi cuerpo entregado por vosotros» ha dicho «este es mi cuerpo que se entrega por vosotros», como queriendo decir que un cuerpo con toda su corporalidad se entregaba él a él mismo y no como una agencia entrega un paquete.

De la segunda versión se deduce que este cuerpo entregado, los discípulos lo tocaron con sus manos. No podía ser de otra manera si realmente era su cuerpo y si realmente éste se entregaba. Él no mentía ni exageraba ni tampoco cridava ni alçava la veu ni es feia sentir pels carrers ni trencava la canya que s'esberla ni apagava la flama del ble que vacil·la.

Las cosas siempre eran como eran cuando él hablaba.

Es pot lloar sense paraules?

Silenciosament, sense que ningú els senti la veu.

Es pot lloar sense obrir els llavis? Sense paraules? No podem no ser paraules i menys d’ençà que la paraula s’ha encarnat i habita tan íntimament en nosaltres que deixem de ser nosaltres perquè tot el nostre ser ha esdevingut paraula. Si per provar de pensar una lloança sense paraules la comparem, per exemple, amb el vent, aquest mateix vent ja és paraula i tot allò que pensem o sentim del vent són paraules i sense la paraula no tindríem vent.

Lloar

Es defineix l'estat de lloança com un estat òptim.

Molts salms en parlen.

Què vol dir, però, lloar?

Exactament

A tu et diran «Jo me l'estimo». Is 61

Com un càntic. Així, exactament: com un jove esposa una donzella, content de tenir-te, com el nuvi està content de tenir la núvia. Així, exactament, per amor. Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que no aparegui com un raig de llum el seu bé i la seva salvació com una torxa encesa, fins que jo no sigui la corona magnífica i la diadema reial i el Senyor m'estimi i tingui marit la meva terra. Així d'exactament, però ells no s'ho creien i jo em desesperava fins a plorar perquè no els sabia explicar que les coses eren així.

Ah, els seus fruits!

Ell em digué: «Has vist, fill d'home?». Cfr. Ez 47.

Ell em digué: «Ep, tu, has vist això?»

      Em va fer tornar enrere, a la vora del riu, i vaig veure molts arbres a banda i banda i tots els arbres eren dins meu i les meves entranyes eren la seva terra.

El cant de l’estora

Un càntic nou

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Sl 149

A l’hora de combregar, a la capella del Santíssim de la parròquia de sant Oleguer els fidels fem dues rengleres —una per cada filera de bancs— que es fonen en una de sola quan arriben a l'estora que hi ha davant l'altar. 

Tot

T u · s e m p r e · e t s · a m b · m i · T o t · e l · q u e · t i n c · é s · t e u 
Lc 15

El no tenir de la Mare de Déu

Maria digué: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?»  

«No tinc», no té. No té res. Mira al seu voltant quan li pregunten què té o qui és i no veu res i no sap què dir. Li ho han pres tot? Ho ha donat tot? Abans tenia?

Eixugaparabrises

Eixugaparabrises: rasclet de goma que recorre fregant la superfície exterior del vidre d'un vehicle per apartar-ne l'aigua, la brossa o les flors.

Amb un altre final

( ... ) 

–Abans de parlar han d'esperar que tots els qui els precedeixen hagin parlat. És la norma. La norma diu que no es pot parlar sense haver escoltat i llegit amb anterioritat tot el que s'ha dit: si vols parlar cal aprendre'n.

Fer cua per parlar

–Avi, què és aquesta cua tan llarga de gent?

–És gent que espera que els arribi el torn. Agafen un tiquet a l'entrada i no els atenen fins que surt el seu número a la pantalla.

–Però el torn per a què?

–El torn per a poder parlar.

What will I be

 

When I was just a little boy, I asked my mother what will I be?
Will I be pretty, will I be rich. Here's what she said to me: 

Qué será, será

Un cinc

        

Un cinc, una nit, a una andana de metro. 

—a Toni Miserachs—

Un fumador

El trobareu assegut al pedrís de l'entrada d'una escala que hi ha entre un bar i una ferreteria. Baixa amb sabatilles a fumar al carrer. Parla sol i es coneix que s'enten molt bé amb ell mateix perquè parla amb una afabilitat tan gran que, en sentir-lo, et venen ganes de participar en la tertúlia.

Aladí

Aladí, una nit, de tan fregar el terra de marbre del passadís de l’hospital amb els seus passos, va fer aparèixer un geni que l'ajudà a sortir de la cova amb una llàntia.

Jo cantava tot el dia

El trèvol va contestar : –I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible construir una casa? 

Trobaràs goig

Era dissabte. Va agafar les escales just davant meu i mentre pujàvem em va semblar un immillorable model a seguir. 

Coixinet de vent

El vent es va endur una herba

Inici de relat

Fa dies, quan érem joves, em vas preguntar pels nabius i

El ballarí del sol

Hi havia una vegada un ballarí.

Com pot ser

 

En un paper em deia: «Et sents estimat?». Mentre treia punta al llapis per contestar-li vaig pensar que també podia haver escrit: «No sents com t'estimo?» o «Com és que no sents com t'estimo» o «Com pot ser que no ho sentis»?

Sí, com podia ser que no ho sentís, com podia ser?

Vertere

Sant Pau posa l'èmfasi en la fe quan diu: «No crec pas que us convertíssiu en va a la fe» però aquesta frase sembla prendre força gràcies a la paraula «conversió».

Ens escolta?

Pensar que Déu llegeix els nostres blocs és pensar en si realment ens escolta.

Per sempre

Aquest salm m'estremeix cada vegada que el llegeixo:  

És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? Ha deixat per sempre d'estimar-nos i ha anul·lat d'ara endavant les seves promeses? És que Déu s'ha oblidat de compadir i la severitat li endureix el cor? Sl 77 

Medalla d'or

T'explicaré una cosa que t'agradarà. Veuràs, quan tenia vint anys, a l'estiu solia anar a banyar-me amb unes amigues a la piscina. Una de les vegades, quan ja era al vestidor a punt de treure'm el banyador i vestir-me, em vaig adonar que havia perdut una medalla d'or que portava penjada al coll amb el Cor de Jesús a una banda i a l'altra la Mare de Déu dels Àngels.

Ànima verda

Ànima taronja

Mandretes

Recordo el comiat d'ahir: la meva pell mandrosa es refugiava
   al caliu de la teva, suau, tèbia i acollidora.
      La meva pell feia mandretes
         a tocar de la teva
            tan suau
               tan tèbia
                  tan acollidora.

Vela llatina

Ànima de grafit

Ànima de pintada amb rosada damunt ciment

No és el mateix

No és el mateix dir: «Jo sóc el Déu del teu pare, d'Abraham, d'Isaac i de Jacob», que dir: «Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob» Ex 3.

Vol de nuit

Volem de nit. Enmig de la foscor i del fred. A fora, gemega la tempesta; el vent udola com un monstre desfermat i rabiós. Dins l'avió, petit i atrotinat, titil·la la calidesa d'una petita làmpada esgrogueïda.

Llavis

Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels pobles: els donaré uns llavis purs perquè tots invoquin el meu nom. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: «Poso les meves paraules a la teva boca» i jo vaig dir:

Un conte

Hi havia una vegada una pintada que del carrer de la Manxa emprengué el vol i al seu pas pel carrer del Santuari la gent l'anà fotografiant.

Onze de febrer

Benvolguda «amiga del alma». Sí, he dormit bé però m'he llevat tocat, com trasbalsat. Provaré d'explicar-me. Veuràs, ahir, a més de ser la festa que el relat del teu correu evoca, també era l'aniversari de la mort de René Descartes (31 març 1596 / 11 febrer 1650).

Tres pedretes

Tinc tres pedretes blanques sobre el palmell de la mà.
Què coses em dirien si entengués el seu parlar!
Devien sentir-se forasteres entre els terrossos del camp;
potser venen de roques altes destrossades per un llamp,
i les aigües de neu fosa les han arrossegades aquí.
No sé si per a elles és vida, haver-se trobat amb mi.
Per a mi és una trobada que no sé com valorar.
Les veig tan polides i tan netes... No les gosaré llençar. 

Joana Raspall. Revista Projecte, 2. Pàg. 27. Modificat 

Ofrena a la Mare de Déu de la font

Una visita espiritual

      

Feia poc que hi havíem vingut però era de nit. Avui, en canvi, en arribar a la font, asseguts al sol del banc, al costat de les rajoles que havien restaurat feia poc, ens posàrem a cantar. «Moreneta en sou, és que el Sol vos toca, és que us toca el Sol, lo Sol de la Glòria. Moreneta en sou, moreneta i rossa. Àngels d'ales d'or vos farien ombra...».