De la fusta

De la fusta d'un banc del carrer d'Ermengarda.

Donar culte

«Ens visitarà un sol.» Lc 1

Hi ha un himne que el breviari recomana de resar cada dia al matí. Se'n diu el Benedictus.Segons sant Lluc, l'entonà Zacaries, el pare de sant Joan, quan li van posar el seu nebot Jesús en braços. S'anuncien moltes coses en aquestes estrofes i una que a mi sempre m’ha colpit, és la gran i tan simple explicació que sap donar al perquè ineludible del ser quan s'endinsa allà on no hi ha engany ni és possible cap fugida.

Ser escoltat

Hi ha frases que, com pessics, queden ressonant dins nostre i no sabem ben bé per què. Floten. S’escapen de la lectura i emergeixen cap a un espai propi i intemporal. Ens obren i, a tocar de l’èxtasi, ens introdueixen en el silenci fent-nos callar.

Vint imatges

 

Sabem

Vallcarca

Sabem, com les restes allargassades d’un núvol prim saben que la llera d'una grua les espera per fer-los de jaç uns instants. No sabem massa coses més.

Les claus

Senyor, vós teniu la clau de tot. Quan obriu el cel ningú no el pot tancar a la terra, però vós Senyor, teniu les portes obertes i ningú no les podrà tancar mai.

Sis pàgines noves

Vet aquí sis pàgines noves: una hipòtesi, una evidència, un murmuri, una lloança, un dormiment i finalment un malson que m’havia de fer veure allò que amb tant afany havia estat perseguint.

Sant Jordi príncep

La litúrgia ha traslladat la festa de Sant Jordi al dia d'avui

L’exèrcit esclatant dels màrtirs entona un cant de lloança, avui. Una joia eterna corona els seus caps i arreu hi ha festes i alegria.

Pel màrtir sant Jordi que us estimà per damunt de tot, sigueu, Senyor, el nostre amor més gran.

Com jo faig avui

Tudó

Jo pensava: «A la meitat de la vida me n'he d'anar, em veig a les portes del país dels morts privat dels anys que em quedaven.» Pensava: «Ja no veuré el Senyor en aquesta vida, no contemplaré ningú més dels habitants del món.»

Ofrena a la Mare de Déu de Montserrat

La Moreneta

Del whatsapp d'un mòbil.

Una ofrena pot ser només un ritual quan li dediquem alguna cosa que no és nostra, però també pot ser autèntica si oferim quelcom que veritablement ens pertany. Un ritual és una manera d’escapar d'allò que és autèntic perquè ¿com podríem oferir realment alguna cosa si no fos nostra, si prèviament no la tinguéssim?

A contracorrent

En lluitar contra qualsevol cosa ens obsessionem completament amb ella. L'energia emprada en la lluita fa que l'obsessió sigui absoluta. Hi ha, però, una altra possibilitat. Tot i submergir-nos-hi, podem no ser-la, i aquesta possibilitat s'obté tan sols quan l'afany es torna positiu. Això és el que voldria dir «un esforç positiu a contracorrent».

Conscients del misteri

Déu de misericòrdia

vós que il·lumineu les nostres ànimes amb una llum inesperada, feu que siguem conscients del misteri de la vostra presència també en els moments de foscor.

El trasllat com a esclat

En un trasllat, el tragí de les coses traslladables o traslladades ens fa presents la quietud i el silenci de les intraslladables.

A manera de comiat

«Un adéu a tot això»

Unes mans em van tocar per dintre

Veniu, mireu

Veniu, mireu les gestes del Senyor

les meravelles que fa sobre la terra.

Aquesta nova oportunitat

Gràcies Senyor per aquest nou dia, per aquesta nova oportunitat que ens doneu. Que quan acabi la jornada ens trobem una mica més a prop vostre.

Gràcies Jesús que us heu fet germà nostre, feu que al cor de la nostra existència descobrim la vostra presència. 

Gràcies pel silenci de la pregària. En ell ens envieu el vostre esperit consolador que bufa sobre les inquietuds que ens poden mantenir lluny de vós i feu-nos descobrir les forces de confiança presents en el més profund de nosaltres.

Presència

No em llanceu fora de la vostra presència, no em prengueu el vostre esperit sant. Sl 51.

El salm parla de la presència, de com són les coses amb presència o sense, del fet de la presència per ella mateixa i de com seria tot de terrible sense la presència del Senyor. Serien coses? Hi hauria res? La meva presència tampoc hi seria i això fa pànic de pensar. Què quedaria? Seria tant com no ser.

Cant

Senyor Jesús canteu amb nosaltres el to radiant de la vida de tal manera que la font de la joia mai no s’esgoti.

Baixar a la vida